{"id":82789,"date":"2022-10-31T08:49:25","date_gmt":"2022-10-31T08:49:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.condepoveda.com\/?page_id=82789"},"modified":"2022-10-31T08:49:25","modified_gmt":"2022-10-31T08:49:25","slug":"article-un-dia-cada-cent-anys","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/article-un-dia-cada-cent-anys\/","title":{"rendered":"ARTICLE: Un dia cada cent anys"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

“Un dia cada cent anys”<\/strong><\/h1>\n

(12\/11\/21 a l’Eco de Sitges\/Ribes)<\/em><\/h3>\n

La veritat \u00e9s que em va sobtar l’ascend\u00e8ncia anglesa del seu cognom i se’m va quedar gravat. Tamb\u00e9 vaig memoritzar el seu nom i la seva adre\u00e7a. De fet, era ben f\u00e0cil, ja que era molt a prop d’on ens el vam trobar. Aix\u00f2 va ser ara fa dues setmanes, un mat\u00ed de diumenge d’aquests que no t’aixeques del llit fins que et fa mal tot el cos d’estar estirat i tot. La meva parella i jo ens propos\u00e0vem a anar a fer un volt i estirar les cames. I va ser que tot just sort\u00edem per la porta que vam sentir un crit d’auxili. Una senyora que semblava d’origen llatinoameric\u00e0 i que intentava atendre a un senyor gran de pell blanca -quasi transl\u00facida- que estava assegut a un portal, per\u00f2 que semblava inconscient.<\/span><\/p>\n

Reconec que eren massa est\u00edmuls per un passeig dominical que simplement pretenia fer venir la gana per a l’hora del vermut. S’havia de pensar de pressa i per l’escena, v\u00e0rem deduir que aquesta senyora era la cuidadora de l’anci\u00e0 i que aquest havia perdut el coneixement. Vam trucar al 112 per demanar assessorament i una ambul\u00e0ncia. Poc abans de venir el servei d’emerg\u00e8ncies m\u00e8diques, l’home va anar recuperant el coneixement.\u00a0<\/span><\/p>\n

“Quants anys li poseu?”, va preguntar la seva cuidadora.<\/span><\/p>\n

“Vuitanta-pocs!”, vaig atrevir-me jo a respondre r\u00e0pidament.<\/span><\/p>\n

“Doncs no. Dem\u00e0 far\u00e0 cent anys!” , va asseverar.<\/span><\/p>\n

Ens vam quedar bocabadats i tot el cor que form\u00e0ven la meva parella, jo, i les ve\u00efnes que vam venir a donar un cop de m\u00e0, v\u00e0rem felicitar l’home per la seva gesta vital. Llavors van venir primer la policia local i despr\u00e9s l’ambul\u00e0ncia i aix\u00ed, un cop sabedors de que era en bones mans vam iniciar el tomb matut\u00ed en pau. A la tarda, un cop reposat b\u00e9 el vermut i el dinar amb una bona migdiada, vam donar-li voltes a l’an\u00e8cdota del dia i, ja que vaig memoritzar el nom i la direcci\u00f3, vam pensar que seria un gest bonic i de bon ve\u00efnatge presentar-nos l’endem\u00e0 a casa de l’home amb uns bombons (sab\u00edem que no era diab\u00e8tic) a felicitar-li el centenari.<\/span><\/p>\n

I aix\u00ed v\u00e0rem fer per\u00f2, de cam\u00ed ens venien els dubtes. I si tot era un invent de la cuidadora? I si no era a casa? I si, al veure’ns, la seva fam\u00edlia ens prenia per uns estafadors extravagants? Est\u00e0vem a punt d’arribar al portal indicat i en aixecar el cap vam veure que el senyor era al terrat de casa seva amb un barret de palla, jugant amb la seva cuidadora a descriure el que veient al carrer. Aix\u00ed que ho vam tenir f\u00e0cil. Els vam saludar, ens van retornar la salutaci\u00f3 i els vam explicar que ven\u00edem a felicitar-li l’aniversari. Va ser una alegre sorpresa. Sobretot per ella perqu\u00e8 no tinc clar que ell ho acab\u00e9s d’entendre. Van baixar a obrir-nos, vam confirmar que efectivament era el seu aniversari i vam conversar una mica amb tots dos i els vam donar els bombons. <\/span>Finalment, vam tornar cap a casa amb el bon gust de boca de sentir que has fet una petita bona acci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Durant la tornada vam compartir reflexions sobre com d’important havia de ser poder passar un dia tan especial amb l’escalf de la teva fam\u00edlia. Evidentment era pur safareig. Desconeix\u00edem si els seus familiars havien vingut abans o vindrien m\u00e9s tard. Aix\u00f2 s\u00ed, ens vam posar d’acord sobre quin paper m\u00e9s important i m\u00e9s ingrat \u00e9s el de les cures i que poc valorada \u00e9s la seva feina. \u00c9s significatiu com de valuosos s\u00f3n els records que tenim de les persones que ens cuiden quan som petits i com la societat menysvalora les que ens cuiden quan som grans. I despr\u00e9s d’aquest l\u00facid pensament, em vaig adonar que jo mateix m’havia preocupat en saber el nom, el cognom i l’adre\u00e7a d’aquest anci\u00e0 i, en canvi, d’ella no en sabia ni el seu nom de pila. Tan sols era una dona migrada an\u00f2nima m\u00e9s.<\/span><\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Un dia cada cent anys” (12\/11\/21 a l’Eco de Sitges\/Ribes) La veritat \u00e9s que em va sobtar l’ascend\u00e8ncia anglesa del […]<\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_exactmetrics_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"class_list":["post-82789","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/82789","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=82789"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/82789\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":82791,"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/82789\/revisions\/82791"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.condepoveda.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=82789"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}