ARTICLE: La casa dels teus somnis

“La casa dels teus somnis”

(04/08/22 a l’Eco de Sitges/Ribes)

“Hem venut la nostra casa de nova construcció a Cambridge per comprar aquesta mansió d’art noveau espanyola que porta abandonada trenta o quaranta anys i intentar restaurar-la”. Així comença el vídeovlog a YouTube d’Oliver i Camilla Strong, uns anglesos nouvinguts a la vila, aficionats a l’art i dedicats al món de la comunicació empresarial, que estan fent les delícies estiuenques dels aficionats com jo als programes de rehabilitacions del canal de televisió Divinity amb noms com La casa de tus sueños o Vívala o véndala.

La mansió és ni més ni menys que Can Punxes, la casa modernista ubicada a la cantonada de la Plaça Marcer a Ribes, encarregada per l’americano Ramon Mestre i Mestres que va regentar del 1900 al 1908 la fàbrica de tabacs La Picota, a Santiago de Cuba. Per cert, la picota era una instal·lació ubicada a una plaça pública destinada a l’execució d’esclaus o delinqüents. Aquesta macabra eina consistia en un mall a un forcó enterrat a la plaça, on s’amarraven els reus per a assotar-los o, si es requeria, col·locar les mans o el cap, per, d’un tall de destral arrencar-los segons hagués dictat la sentència les autoritats colonials. Al també paisà Manuel Pasqual, que va fundar la fàbrica, li degué semblar un nom divertit.

Aquests dies m’he mirat embadalit els dos capítols que ja han emès del serial (i així he practicat el meu anglès) per descobrir els murals florals i les espectaculars vistes d’aquesta casa d’inspiració modernista. L’Oliver i la Camilla semblen encantadors i, a més, han anunciat la seva intenció de participar de la comunitat i obrir la casa durant la Fira dels Indians. Desitjo que els hi vagi bé i facin bona feina, però, és inevitable veure aquests vídeos sense voler avançar-se al desenllaç amb un bon gir dramàtic com en un d’aquests programes de televisió. Trobaran uralita o tèrmits a la cuina? Descobriran documents comprometedors? Apareixerà l’alcaldessa saludant per la porta?

La meva ment malpensada i juganera s’ha posat a buscar pistes per anticipar-se a la trama i m’ha sorprès veure com en totes les imatges en què veiem l’exterior de l’edifici gairebé no es reconeix la plaça Marcer, tan sols la cantonada on és la sucursal bancària i la imatge icònica de l’església nova. I no hi passa ningú! Aquesta història acabarà amb uns estrangers comprant la casa rehabilitada per un ull de la cara pensant que és a una plaça silenciosa? Acabaran denunciant els actes de la Festa Major per sorollosos? Paro ja, perquè no vull ser maliciós i, com deia els nous inquilins de Can Punxes semblen molt respectuosos i coneixedors del patrimoni local i no vull cridar al mal temps i portar mala sort a la seva aventura.

En tot cas, és inevitable pensar en la desnaturalització del patrimoni local i en aquelles ciutats convertides en aparadors i atractius llaminers per a inversionistes estrangers mentres les veïnes i veïns no es poden permetre ni llogar-se un pis al poble. Hi ha qui passa per davant d’aquestes grans mansions que tenim a Ribes i s’imagina vivint, i d’altres, que els hagués agradat hereter-la i forrar-se venent-la, i d’altres, en canvi, fantasiegem en els meravellosos museus, centres culturals, biblioteques o d’altres equipaments públics en què podrien convertir-se per a benefici de tothom. Amb tot, això tampoc va de locals contra estrangers, el club esportiu i social català més gran i important, el FC Barcelona, el va fundar un suís, en Hans-Max Gamper Haessig, més conegut com a Joan Gamper. I, en canvi, qui ha denunciat la Patum i posat en tela de judici la viabilitat de la festa amb més de 600 anys d’història ha sigut un senyoret de Berga que va decidir ubicar una residència d’avis de nova creació on se celebraven els concerts. Què passarà a Ribes? No ho sé, però jo no em penso perdre el pròxim capítol.